jueves, 22 de diciembre de 2011

NOVA REGULACIÓ DE LA COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DELS EMPLEATS DE LA LLAR I DE LA RELACIÓ LABORAL DE CARÀCTER ESPECIAL DEL SERVEI DE LA LLAR FAMILIAR

La Llei 27/2011 ha establert la integració dels empleats de la llar en el Règim General de la Seguretat Social a partir del dia 1 de gener de 2012, si bé es fixa un període de sis mesos (fins al 30/06/2012) perquè els ocupadors (caps de família) i els empleats regularitzin la seva situació davant la Tresoreria de la Seguretat Social. El no compliment d'aquests terminis comportaria que, en el cas dels empleats de llar que prestin els seus serveis de forma exclusiva i permanent es cotitzaria directament pel tram màxim de l'escala progressiva establerta pel 2012, i en el cas dels empleats parcials o discontinus, la Seguretat Social els donaria de baixa d'ofici.

La cotització, en lloc de suposar una quota fixa, s'estableix en funció de les retribucions percebudes pels empleats, si bé fins a l'any 2018 inclusivament les bases de cotització es determinaran d’acord amb una escala en la qual la base mínima és de 90,20 euros /mes per a retribucions de fins a 74,83 euros/mes i fins a una base màxima de 748,20 euros/mes per a retribucions des de 700,11 euros/mes. El tipus de cotització per contingències comunes en el 2012 suposarà un 22%, sent el 18,30% a càrrec de l'ocupador i el 3,7% a càrrec de l'empleat.

A aquest percentatge se li afegirà el corresponent a la cotització per contingències professionals (accidents de treball i malalties professionals) que pel 2012 serà d'1,10% a càrrec de l'ocupador. S'establiran bonificacions i reduccions per a les noves contractacions que es produeixin a partir de l'1/1/2012 (del 20% al 45% en cas de famílies nombroses).

S'amplia així mateix l'acció protectora de la Seguretat Social per a aquest col∙lectiu pel que fa còmput de cotitzacions i dret a prestacions. No obstant això, no s'inclou la prestació per desocupació.

El subsidi per incapacitat temporal es percebrà des del novè dia de baixa, abonant‐lo directament l'entitat gestora. L'ocupador per la seva banda abonarà a l'empleat aquest subsidi
des del quart al vuitè dia de la baixa.

D'altra banda, el Reial decret 1620/2011 ha introduït modificacions en la relació laboral d'aquest col∙lectiu. A aquest efecte els ocupadors disposaran d'un any (fins a 31/12/2012) per formalitzar per escrit els contractes de treball vigents que, com a conseqüència de la nova regulació, hagin de fer‐se per escrit.

El contracte s'haurà de fer per escrit en tot cas a petició de qualsevol de les parts, o en contractes de durada determinada la durada de la qual sigui igual o superior a quatre setmanes, o quan així ho exigeixi una disposició legal per a una modalitat determinada. El contracte s'acompanyarà a l'alta en la Tresoreria de la Seguretat Social a l'efecte de comunicació o registre.

Les modalitats contractuals seran les establertes en l'Estatut dels Treballadors, quedant eliminat el contracte temporal anual no causal de la regulació anterior.

El salari mínim continuarà sent l'interprofessional referit a la jornada completa de treball, que podrà ser objecte de millora a través de pacte individual o col∙lectiu. Els increments salarials hauran de determinar‐se per acord entre les parts. En defecte d'això, s'aplicarà un increment anual igual al increment mitjà dels convenis col∙lectius. Així mateix s'estableixen dues pagues extres, una per cada semestre de l'any, la quantia de les quals serà la que acordin les parts i que haurà de ser suficient per garantir en tot cas el salari mínim interprofessional en còmput anual.

Pel que fa al temps de treball, la jornada màxima segueix en 40 hores setmanals, amb l'horari pactat entre les parts. El temps de presència a disposició de l'ocupador que es pacti, serà compensat amb descans o mitjançant retribució.

Tindran un descans setmanal de trenta‐sis hores que haurà de ser, com a regla general, la tarda del dissabte o el matí del dilluns i el dia complet del diumenge. Així mateix entre el final d'una jornada i el començament de la següent, haurà d’haver‐hi un descans mínim de dotze hores.

Les vacances anuals seran de trenta dies naturals, que podran fraccionar‐se en dos o més períodes, si be un d'ells serà, com a mínim, de quinze dies naturals consecutius. El període de gaudiment s'acordarà entre les parts. A falta de pacte, quinze dies podran fixar‐se per l'ocupador, d'acord amb les necessitats familiars i la resta es triarà lliurement per l'empleat.

Durant el període de vacances l'empleat no estarà obligat a residir al domicili on es desplaci la família.

L'acomiadament que es declari improcedent s'indemnitzarà amb vint dies de salari per any de servei, amb el límit de dotze mensualitats.

El contracte podrà així mateix extingir‐se per desistiment de l'ocupador, amb un preavís  de set dies en relacions de fins a un any o de vint dies en relacions superiors. La novetat de la nova regulació està en què la comunicació d'aquest desistiment ha de ser expressa, per escrit i al mateix temps, simultàniament a aquesta comunicació cal posar a disposició de l'empleat la indemnització corresponent. Aquesta indemnització serà de dotze dies de salari per any de servei, amb el límit de sis mensualitats o de set dies per any en el supòsit de relacions vigents abans de l'1/1/2012. El defecte en la forma de la comunicació o la falta de posada a disposició de la indemnització, donarà lloc a l'estimació de l’extinció com a acomiadament improcedent.

Finalment indicar que queden pendents de publicar els models i instruccions per poder efectuar les adaptacions exposades però tot fa suposar que es publicaran en un termini breu.

Quedem a la seva disposició per a qualsevol dubte que sorgeixi sobre aquest tema.

Badalona, 22 de desembre de 2011
Albert Domènech Santos
Director Àrea Relacions Laborals
Lladó Grup Consultor

lunes, 12 de diciembre de 2011


DESNONAMENT EN DEU DIES PELS LLOGATERS MOROSOS


El passat 31 d’octubre de 2011 va entrar en vigor la reforma del procediment de desnonament operada per la Llei 37/2011, de 10 d’octubre, de mesures d’agilització processal que, entre d’altres, modifica la Llei d’Enjudiciament Civil. Com a conseqüència d’aquesta reforma el llogater morós té 10 dies per pagar el deute que contrau amb el propietari o be, abandonar la vivenda o local. Això suposa més garanties pels propietaris i una major agilitat en l’aplicació de les ordres judicials.

La reforma permet al propietari acollir-se  al sistema del procediment monitori –ràpid i senzill- per la reclamació de les rendes i el desnonament al mateix temps que es simplifica el procediment mitjançant l’eliminació de tràmits innecessaris.

Una vegada presentada la demanda per impagament, el Secretari Judicial requerirà el llogater perquè en el termini de 10 dies desallotgi la finca, aboni la quantitat deguda o formuli oposició. El requeriment servirà també de citació per a l’eventual vista i assenyalarà la data del llançament (dia en què es fa efectiu el desallotjament de l’immoble). Si transcorregut aquest període el demandat no ha realitzat cap actuació, el Secretari Judicial dictarà decret donant per acabat el judici i decretant el desnonament, sense necessitat de celebrar vista i donarà trasllat al demandant perquè insti el despatx de l’execució.

Fins ara, després de la demanda per impagament el Jutjat assenyalava la data del judici, en el que se reconeixia al propietari el dret a recuperar la seva finca, així com la data del llançament, el que allargava els terminis diversos mesos.

Considerem que aquesta modificació és positiva, perquè afavoreix l’arrendador davant l’arrendatari morós, ja que li confereix a aquest un termini curt de 10 dies als efectes de desallotjar l’immoble o abonar la quantitat deguda.

Si vostè té arrendat algun immoble i té un llogater morós, no dubti en consultar-nos.

Dolors Vernis Castells
Advocada

miércoles, 7 de diciembre de 2011


LA FI DE LA CRISI    II                                    

Expressàvem en el nostre darrer article d’opinió, quines són aquelles consideracions que ens porten a determinar, que no ens trobem davant d’una situació de crisi econòmica, més ben dit, que aquesta ja ha acabat, que hem de passar pàgina, i pel contrari ens atrevíem a afirmar, que el que estem vivint en els darrers temps és una nova realitat,  que cal ser considerada com a nou cicle econòmic, i avui el que volem explicar  és quines són les claus que ens han de permetre sortir airosos del complex entorn que ens toca viure en aquests moments.
Les empreses que sortiran enfortides d’aquesta nova realitat, són aquelles que tenen com objectiu clar la creació de valor en les seves organitzacions, i per assolir aquesta generació de valor, creiem fonamental apostar per una sèrie de pilars bàsics, que resumim a continuació:
-          Automatització. Amb això el que perseguirem és la mecanització dels nostres processos, i això comporta aprofundir en la reducció  del factor mà d’obra i potenciar el factor capital, en totes i cadascuna de les nostres activitats de manera generalitzada, i això voldrà dir procedir a fer una revisió dels  processos productius, de com ens relacionem amb el mercat, i de com definim el capital humà de les nostres organitzacions. Caldrà instaurar una aposta ferma per la formació, millora continuada, competitivitat, tecnologia, mitjans de comunicació i gestió del talent en les nostres organitzacions.  L’objectiu és clar, assolir una major eficiència en la nostra activitat, que s’haurà de traduir en una millora de la productivitat.

-          Creativitat. Aquí serà molt important l’aportació del coneixement que es faci dins de les estructures empresarials, donant cabuda a la formació de caire científic.  Cal ser imaginatius, analitzant i aplicant aquesta creativitat a la utilitat que han de tenir els productes o serveis que oferim als nostres clients, caldrà canalitzar-la a  tenir cada vegada més clar que ens demana el mercat i com ho vol, per la qual cosa haurem de crear un clima de complicitat que ens permeti generar un feedback amb el propi consumidor, que és qui  finalment ens ha de permetre interpretar de manera eficient al nostre entorn.

-          L’ intercanvi. Cal tenir un eix vertebrador molt clar, i és que el mercat amb el qual ens relacionem ha de créixer, s’ha de fer forçosament més gran, en un món global no ens podem limitar a analitzar el nostre entorn més proper, hem de sortir, ampliant el nostre àmbit d’actuació. Aquest creixement caldrà plantejar-se’l en diferents alternatives, fusions i absorcions empresarials, accés al mercat exterior, utilització de mercats virtuals que deriven del comerç electrònic, no podem viure d’esquenes a internet, aquesta plataforma és la més àmplia xarxa comercial que ens podem imaginar, i el seu creixement i evolució serà geomètric en els propers anys , o estem dins, o estarem fora del mercat.

Aquests 3 pilars seran claus per definir el nostre èxit empresarial  davant de la nova realitat, però tot això és insuficient sinó som capaços d’assolir que arreli a totes i cadascuna de les persones que formen part de les nostres organitzacions, no val només que sigui una filosofia empresarial de l’organització, cal viure’l, i traslladar-ho a tothom, ¡ cal saber gestionar les relacions personals dins de la mateixa, entendre a  les persones, escoltar a les mateixes, elles ens ajudaran a fer-nos més grans, i aquesta gestió ha de tenir una sèrie de valors que la facin sentir viva: passió, participació, persistència, compromís, positivisme, lideratge, innovació, ètica, ...
Hem de pensar que el sol surt cada dia, i per tant, cada dia apareix una nova oportunitat, i també que el món està ple d’ empreses que estan creixent en l’actualitat, i que nosaltres si ens ho proposem podem ser una d’aquestes, hem d’intentar gestionar la situació, analitzant com podem crear valor en les nostres organitzacions, amb el convenciment que la solució mai vindrà de fora, la solució la tenim dins de les nostres organitzacions i només depèn de nosaltres, i si ens trobem recolzats per  professionals que ens ajudin a la seva implementació tot serà mes fàcil, i per aquest motiu poden comptar amb la nostra estreta col·laboració professional.

Barcelona, 7 de desembre de 2011

Jordi Morales Diago
LLADÓ GRUP CONSULTOR
Àrea Gestió de Patrimonis
Soci - Diplomat en Ciències Empresarials

jueves, 1 de diciembre de 2011

LA FI DE LA CRISI   I                                               

La reflexió que hem dut a terme amb motiu de la Conferència celebrada al MUSEU DE BADALONA, el passat dia 16 de novembre, adreçada i amb assistència representativa del mon empresarial, gira al voltant de la situació econòmica actual des d'un punt de vista global, i amb la voluntat expressa de projectar la mateixa a cadascuna de les nostres societats i activitats, veient d’on venim, analitzant de una manera clara el nostre posicionament actual i fixar com objectiu estratègic prioritari, que és el que cal fer com a responsables de la nostra gestió per poder afrontar amb èxit el nostre propi futur immediat, és a dir, on i com decidim anar.
Des de finals de l’any 2007, i d'una manera gradual, l'impacte rebut a nivell econòmic de forma negativa durant tot aquest període ha sigut generalitzat, amb més o menys duresa i fatiga a nivell individual, però ja portem massa temps convivint amb aquesta nova conjuntura econòmica, i realment és això, una nova realitat, i aleshores,  no podem pensar que les coses tornaran a ser com eren abans, hem de partir del supòsit de treball que les eines i els instruments d’ahir, avui cal que siguin objecte de reconsideració, i tanmateix el fet de que el que ahir ens va succeir no té per què tornar a passar,  i la conclusió serà que cal projectar el nostre futur de la forma més ràpida possible amb una visió realista,  però amb un clar component d’optimisme.
Hem d’eliminar del nostre entorn aquesta dinàmica negativa que ens està arrossegant durant tot aquest temps, és a dir, hem d'eliminar tot allò que ens suposa toxicitat, hem d’aïllar aquelles situacions i relacions, que resten en el nostre estat d’ànim i redueixen la nostra capacitat de treball i concentració, i conseqüentment hem de procurar respirar i viure amb il·lusió i optimisme.
Cal igualment, tenir el convenciment de que les condicions del mercat no són les mateixes, que la nostra continuïtat com empresa, passa per entendre les noves tendències, necessitats i oportunitats que requereix aquesta nova  actualitat econòmica, i amb aquesta motivació ens hem d’adaptar als nous temps.
Jordi Morales Diago
LLADÓ GRUP CONSULTOR
Àrea Gestió de Patrimonis
Soci - Diplomat en Ciències Empresarials




EL FIN DE LA CRISIS    I                                

La reflexión que hemos llevado a cabo con motivo de la Conferencia celebrada al MUSEO DE BADALONA, el pasado día 16 de noviembre, dirigida y con asistencia representativa del  mundo  empresarial,  gira alrededor de la situación económica actual desde un punto de vista global, y con la voluntad expresa de proyectar la misma a cada una de nuestras sociedades y actividades, sabiendo de dónde venimos, analizando de una manera clara nuestro posicionamiento actual y fijar como objetivo estratégico prioritario, que es lo que hay que hacer bajo nuestra responsabilidad de gestión para poder afrontar con éxito nuestro propio futuro inmediato, es decir, a dónde y cómo decidimos ir.

Desde finales del año 2007, y de una manera gradual, el impacto recibido a nivel económico de una forma negativa durante todo este periodo ha sido generalizado, con más o menos dureza y fatiga a nivel individual, pero ya llevamos  demasiado tiempo conviviendo con esta nueva coyuntura económica, y es realmente esto, una nueva realidad, y por ello,  no podemos pensar que las cosas volverán a ser como eran antes, tenemos que partir como hipótesis de trabajo que las herramientas y los instrumentos de ayer, hoy es necesario que sean objeto de reconsideración, y aun así convencimiento de que lo que ayer sucedió no tiene por que volver a pasar, y ante estas reflexiones, la conclusión será que hay que proyectar nuestro futuro de la forma más rápida posible con una visión realista, pero con un claro componente de optimismo.

Tenemos que eliminar de nuestro entorno esta dinámica negativa que nos está arrastrando durante todo este tiempo, es  decir, tenemos de eliminar  todo aquello que nos supone toxicidad, tenemos que aislar aquellas situaciones y relaciones, que restan en nuestro estado de ánimo y reducen nuestra capacidad de trabajo y concentración, y consecuentemente tenemos que procurar respirar y vivir con ilusión y optimismo.

Hace falta igualmente, tener el convencimiento de que las condiciones del mercado no son las mismas, que nuestra continuidad como empresa, pasa por entender las nuevas tendencias, necesidades y oportunidades que requiere esta nueva actualidad económica, y con esta motivación nos tenemos que adaptar a los nuevos tiempos.
Jordi Morales Diago
LLADÓ GRUP CONSULTOR
Àrea Gestió de Patrimonis
Socio - Diplomado en Ciencias Empresariales