NOVA REGULACIÓ DE LA COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DELS EMPLEATS DE LA LLAR I DE LA RELACIÓ LABORAL DE CARÀCTER ESPECIAL DEL SERVEI DE LA LLAR FAMILIAR
La Llei 27/2011 ha establert la integració dels empleats de la llar en el Règim General de la Seguretat Social a partir del dia 1 de gener de 2012, si bé es fixa un període de sis mesos (fins al 30/06/2012) perquè els ocupadors (caps de família) i els empleats regularitzin la seva situació davant la Tresoreria de la Seguretat Social. El no compliment d'aquests terminis comportaria que, en el cas dels empleats de llar que prestin els seus serveis de forma exclusiva i permanent es cotitzaria directament pel tram màxim de l'escala progressiva establerta pel 2012, i en el cas dels empleats parcials o discontinus, la Seguretat Social els donaria de baixa d'ofici.
La cotització, en lloc de suposar una quota fixa, s'estableix en funció de les retribucions percebudes pels empleats, si bé fins a l'any 2018 inclusivament les bases de cotització es determinaran d’acord amb una escala en la qual la base mínima és de 90,20 euros /mes per a retribucions de fins a 74,83 euros/mes i fins a una base màxima de 748,20 euros/mes per a retribucions des de 700,11 euros/mes. El tipus de cotització per contingències comunes en el 2012 suposarà un 22%, sent el 18,30% a càrrec de l'ocupador i el 3,7% a càrrec de l'empleat.
A aquest percentatge se li afegirà el corresponent a la cotització per contingències professionals (accidents de treball i malalties professionals) que pel 2012 serà d'1,10% a càrrec de l'ocupador. S'establiran bonificacions i reduccions per a les noves contractacions que es produeixin a partir de l'1/1/2012 (del 20% al 45% en cas de famílies nombroses).
S'amplia així mateix l'acció protectora de la Seguretat Social per a aquest col∙lectiu pel que fa còmput de cotitzacions i dret a prestacions. No obstant això, no s'inclou la prestació per desocupació.
El subsidi per incapacitat temporal es percebrà des del novè dia de baixa, abonant‐lo directament l'entitat gestora. L'ocupador per la seva banda abonarà a l'empleat aquest subsidi
des del quart al vuitè dia de la baixa.
D'altra banda, el Reial decret 1620/2011 ha introduït modificacions en la relació laboral d'aquest col∙lectiu. A aquest efecte els ocupadors disposaran d'un any (fins a 31/12/2012) per formalitzar per escrit els contractes de treball vigents que, com a conseqüència de la nova regulació, hagin de fer‐se per escrit.
El contracte s'haurà de fer per escrit en tot cas a petició de qualsevol de les parts, o en contractes de durada determinada la durada de la qual sigui igual o superior a quatre setmanes, o quan així ho exigeixi una disposició legal per a una modalitat determinada. El contracte s'acompanyarà a l'alta en la Tresoreria de la Seguretat Social a l'efecte de comunicació o registre.
Les modalitats contractuals seran les establertes en l'Estatut dels Treballadors, quedant eliminat el contracte temporal anual no causal de la regulació anterior.
El salari mínim continuarà sent l'interprofessional referit a la jornada completa de treball, que podrà ser objecte de millora a través de pacte individual o col∙lectiu. Els increments salarials hauran de determinar‐se per acord entre les parts. En defecte d'això, s'aplicarà un increment anual igual al increment mitjà dels convenis col∙lectius. Així mateix s'estableixen dues pagues extres, una per cada semestre de l'any, la quantia de les quals serà la que acordin les parts i que haurà de ser suficient per garantir en tot cas el salari mínim interprofessional en còmput anual.
Pel que fa al temps de treball, la jornada màxima segueix en 40 hores setmanals, amb l'horari pactat entre les parts. El temps de presència a disposició de l'ocupador que es pacti, serà compensat amb descans o mitjançant retribució.
Tindran un descans setmanal de trenta‐sis hores que haurà de ser, com a regla general, la tarda del dissabte o el matí del dilluns i el dia complet del diumenge. Així mateix entre el final d'una jornada i el començament de la següent, haurà d’haver‐hi un descans mínim de dotze hores.
Les vacances anuals seran de trenta dies naturals, que podran fraccionar‐se en dos o més períodes, si be un d'ells serà, com a mínim, de quinze dies naturals consecutius. El període de gaudiment s'acordarà entre les parts. A falta de pacte, quinze dies podran fixar‐se per l'ocupador, d'acord amb les necessitats familiars i la resta es triarà lliurement per l'empleat.
Durant el període de vacances l'empleat no estarà obligat a residir al domicili on es desplaci la família.
L'acomiadament que es declari improcedent s'indemnitzarà amb vint dies de salari per any de servei, amb el límit de dotze mensualitats.
El contracte podrà així mateix extingir‐se per desistiment de l'ocupador, amb un preavís de set dies en relacions de fins a un any o de vint dies en relacions superiors. La novetat de la nova regulació està en què la comunicació d'aquest desistiment ha de ser expressa, per escrit i al mateix temps, simultàniament a aquesta comunicació cal posar a disposició de l'empleat la indemnització corresponent. Aquesta indemnització serà de dotze dies de salari per any de servei, amb el límit de sis mensualitats o de set dies per any en el supòsit de relacions vigents abans de l'1/1/2012. El defecte en la forma de la comunicació o la falta de posada a disposició de la indemnització, donarà lloc a l'estimació de l’extinció com a acomiadament improcedent.
Finalment indicar que queden pendents de publicar els models i instruccions per poder efectuar les adaptacions exposades però tot fa suposar que es publicaran en un termini breu.
Quedem a la seva disposició per a qualsevol dubte que sorgeixi sobre aquest tema.
Badalona, 22 de desembre de 2011
Albert Domènech Santos
Director Àrea Relacions Laborals
Lladó Grup Consultor